Quan el primer número del genial còmic The Walking Dead va caure a les meves mans, el primer que em va passar pel cap va ser que estava davant d’una nova freakada zombie, una més de les que han d’esgotar i matar el sub-gènere. Res més lluny de la realitat. El còmic, o la novel•la gràfica de Robert Kirkman (amb les magnífiques il•lustracions de Tony Moore i Charlie Adlar) ha esdevingut una obra regeneradora de la (sub)cultura zombie.
Des de que el videojoc Resident Evil rescatés d’un oblit de gairebé vint anys els morts vivents de George A Romero, allà per l’any 1998, els em vist de tots colors. Entre allò més destacable tenim la prou correcta 28 días después, de Danny Boyle (encara que ell digui que els seus són infectats); l’esbojarrada Zombies Party, d’Edgar Wright; la genial minisèrie de la BBC, Dead Set; la terrorífica ‘Rec’, dels nostres Balagueró i Plaza (encara que ells diguin que els seus són dimonis); i la paròdica Zombieland, de Ruben Fleischer. Totes aquestes, d’una manera o una altra, han aportat el seu punt personal, però cap d’elles ha centrat la trama en les relacions personals dels protagonistes. Bé, potser El Amanecer de los muertos, de Zack Snyder, s’hi va acostar prou, però les limitacions pròpies d’un metratge de film estàndard van acabar subordinant la trama a les necessàries i aplaudides escenes d’acció. Amb The Walking Dead això no passa, degut segurament a la seva concepció seriada. Hi ha marge per tot. I això que el plantejament és d’allò més senzill i tòpic: holocaust zombie, el món ha canviat, i un grup divers de supervivents liderats pel Sheriff Rick Grimes, es veu obligat a creuar uns inèdits EUA desolats per aquesta nova barbàrie. L’esperit de supervivència, la perversitat de la raça humana, les conseqüències de l’amor, l’odi i el perdó, i la falsa esperança, són els arguments cabdals, relacions humanes al cap i a la fi, que enrareixen l’atmosfera i que solen convertir el zombie (aquí torna a ser com els cànons de Romero manen) en un simple espectador. Frank Darabont (La Milla Verde), excel•lent guionista i director, va ser qui va descobrir el còmic en una botiga de Los Àngeles fa més de 5 anys, i ja llavors va veure en l’obra una oportunitat única d’explicar la història de zombies definitiva. I l’única via passava pel format televisiu, per convertir-lo en sèrie de televisió.
La sèrie, del mateix nom, ha estat produïda per la productora 'Gale Anne Hurd' (Terminator), ha estat traduïda a 33 idiomes, i s’emetrà simultàniament a totes les cadenes d’entreteniment de la Fox International Channel (Europa, Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica), després de la seva estrena el 31 d’octubre (la nit de Halloween) a la AMC americana i canadenca.
Des de que el videojoc Resident Evil rescatés d’un oblit de gairebé vint anys els morts vivents de George A Romero, allà per l’any 1998, els em vist de tots colors. Entre allò més destacable tenim la prou correcta 28 días después, de Danny Boyle (encara que ell digui que els seus són infectats); l’esbojarrada Zombies Party, d’Edgar Wright; la genial minisèrie de la BBC, Dead Set; la terrorífica ‘Rec’, dels nostres Balagueró i Plaza (encara que ells diguin que els seus són dimonis); i la paròdica Zombieland, de Ruben Fleischer. Totes aquestes, d’una manera o una altra, han aportat el seu punt personal, però cap d’elles ha centrat la trama en les relacions personals dels protagonistes. Bé, potser El Amanecer de los muertos, de Zack Snyder, s’hi va acostar prou, però les limitacions pròpies d’un metratge de film estàndard van acabar subordinant la trama a les necessàries i aplaudides escenes d’acció. Amb The Walking Dead això no passa, degut segurament a la seva concepció seriada. Hi ha marge per tot. I això que el plantejament és d’allò més senzill i tòpic: holocaust zombie, el món ha canviat, i un grup divers de supervivents liderats pel Sheriff Rick Grimes, es veu obligat a creuar uns inèdits EUA desolats per aquesta nova barbàrie. L’esperit de supervivència, la perversitat de la raça humana, les conseqüències de l’amor, l’odi i el perdó, i la falsa esperança, són els arguments cabdals, relacions humanes al cap i a la fi, que enrareixen l’atmosfera i que solen convertir el zombie (aquí torna a ser com els cànons de Romero manen) en un simple espectador. Frank Darabont (La Milla Verde), excel•lent guionista i director, va ser qui va descobrir el còmic en una botiga de Los Àngeles fa més de 5 anys, i ja llavors va veure en l’obra una oportunitat única d’explicar la història de zombies definitiva. I l’única via passava pel format televisiu, per convertir-lo en sèrie de televisió.
La sèrie, del mateix nom, ha estat produïda per la productora 'Gale Anne Hurd' (Terminator), ha estat traduïda a 33 idiomes, i s’emetrà simultàniament a totes les cadenes d’entreteniment de la Fox International Channel (Europa, Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica), després de la seva estrena el 31 d’octubre (la nit de Halloween) a la AMC americana i canadenca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario